“El somni de Farringdon Road” de l’escriptor Antoni Vives ha estat escollida l’obra guanyadora del Premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès, creat l’any 1928, que enguany celebra la seva 40ena edició. Els socis i sòcies d’aquesta institució han votat aquesta obra com la millor novel.la catalana publicada l’any 2010.
L’obra El somni de Farringdon Road de l’escriptor AntoniVives ha obtingut el 43,8% del 423 vots dipositats pels socis de l’Ateneu Barcelonès. Un resultat que ha situat aquesta obra per sobre la Lapasoral catalana de Julià de Jòdar amb un 33,3% del vots i Un dia tranguil de Ponç Puigdevall amb un 16,3% dels vots emesos.
Cal destacar que enguany la participació ha arribat al 10,7%, un percentatge similar a l’anterior edició que va ser del 10.4%. Un indicador que subratlla la consolidació de la participació dels socis de l’Ateneu Barcelonès.
El somni de Farringdon Road, el debut en la narrativa d’Antoni Vives, és una epopeia de la Guerra Civil. Una addictiva novel·la d’amor, d’aventures i d’acció traspassada pels acarnissats debats ideològics de l’època. En temps de descreguts i desencantats, potser val la pena deixar-se arrossegar pels somnis de llibertat i de justícia de tota una generació de lluitadors, encarnats aquí per una colla de brigadistes internacionals.
El premi Joan Crexells de novel·la catalana és un dels premis de més prestigi de les lletres catalanes, que enguany ha commemorat el seu 83è anniversari. En realitat, els premis literaris, en sentit modern, neixen amb el Crexells de novel·la, instituït i atorgat des de 1928 en memòria del filòsof Joan Crexells i destinat a la millor novel·la escrita en català. El premi compta amb una dotació de 6.000 euros i el guardó és una obra de l’artista plàstic, Antoni Llena.
El dimecres, 22 de juny, arriba la festa del Premi Crexells al jardí romàntic de l’Ateneu. Un acte de celebració obert a tothom, anomenat “La Revetlla Literària”, on es realitzarà la proclamació del guanyador absolut del Premi Crexells. Un avançament literari de la revetlla de Sant Joan: amb coca, cava, música en viu i la millor novel·la catalana guanyadora de la XL edició del Premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès.
Retrat de Joan Crexells
L’acte que es realitzarà el dimecres, 22 de juny, a les 20:00 hores, s’iniciarà amb els parlaments del President de l’Ateneu Barcelonès, Francesc Cabana. El periodista Toni Puntí, de TV3, conduirà la proclamació del guanyador absolut i l’entrega del Premi Crexells.
Posteriorment, s’obsequiarà a tots els assistents a una degustació de la coca Crexells amb un bon cava. Tot això acompanyat d’un excel·lent repertori de música jazz amb l’actuació del grup Fast3.
Per acabar, volem agrair-vos la vostra participació i col·laboració, gràcies a la qual aquest premi literari serà atorgat pels seus lectors. Entre aquelles persones que han votat quina és la millor novel·la publicada l’any 2010, se sortejaran tres carnets tr3sC anuals i tres lots de llibres.
Tot una festa, patrocinada per Agbar i amb la col·laboració de la Fundació Mas i Mas i el Club TR3SC. Per a participar-hi, confirmeu la vostra assistència al telèfon 93 3436121 o bé via correu electrònic a: info@ateneubcn.org
Aquest dimecres 1, a les 19.30h, fem l’última sessió del Clubs de lectura a l’entorn de les tres novel·les que el jurat del Premi Crexells ha seleccionat com les tres millors novel·les en català publicades durant el 2010.
Dimecres 1, 19.30 h, sala Pompeu Fabra,
Col·loqui a l’entorn de l’obra Un dia tranquil, de Ponç Puigdevall. Coordinat per l’escriptor Àngel Burgas.
Us agraïm a tots la vostra participació i us anunciem que el dia 22 de juny a les 20.00 hores, es donarà a conèixer el guanyador del XL Premi Crexells de novel·la en el marc de la festa anomenada Revetlla Literària, al jardí de l’Ateneu Barcelonès.
Heu llegit les obres finalistes al Premi Crexells? Us agradaria comentar amb d’altres lectors aquestes obres? Què en penseu de l’estil literari, l’acció, els personatges … i el rerefons de cada obra? Si voleu compartir les vostres experiències personals us convidem a participar als Clubs de lectura de les tres obres finalistes al XL Premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès.
Dimecres 18, 19.30 h,
sala Pompeu Fabra
El somni de Farringdon Road,
d’Antoni Vives
Dimecres 25, 19.30 h,
sala Pompeu Fabra
La pastoral catalana,
de Julià de Jòdar
Us avancem que l’1 de juny hi haurà una sessió sobre el llibre Un dia tranquil, de Ponç Puigdevall. Modera les sessions l’escriptor Àngel Burgas.
Acabem les conferències del cicle “Dimecres del Crexells” amb Un dia tranquil de Ponç Puigdevall amb Xavier Pla com a moderador.
Puigdevall és crític literari i es nota; es nota en la gran quantitat de referències biogràfiques i literàries que fa, tant en el col·loqui com en la seva obra. Fins i tot comenta que, al escriure, fa el que ell anomena “autobromes”. Per exemple, a la pàgina 51 escriu “… l’abúlia amb que el contemplava el sofà unànimement tacat.” en referència al conte de Borges “La noche unánime”.
Un dia tranquil , que de tranquil no en té res, recull el repte narratiu de l’Ulises de James Joyce obra que narra les 24h de la vida quotidiana d’una persona normal.
El repte, doncs, es diu “Estil”: captar l’atenció del lector no per l’extraordinari sinó per l’esforç estilístic que és el que dona significat, aconseguir que al final de la novel·la el lector digui “no ha passat res però quina obra més bona”.
En Xavier Pla, talment, reivindica que en tallers de narrativa es tracta poc el interès literari que pot tenir una vida normal ja que prima l’escriure sobre aventures, assassinats, misteris…
Puigdevall escriu amb frases llargues, cosa que diu és una qüestió de respiració: les persones fumadores (ell és fumador compulsiu) i els asmàtics escriuen frases llargues. Això es pot veure en l’escriptura de Proust (gran fumador) en front de la de Kafka, per exemple.
Puigdevall escriu a mà, a l’antiga. Ens ensenya les notes i el manuscrit d’Un dia tranquil. Afirma que, encara que pugui semblar místic, ell reconeix la seva lletra i que, de vegades, veu que aquesta no és ben bé la seva; això l’alerta de que no va pel bon camí. Escriure a mà, escriure i reescriure… és la manera de dominar el text.
La crítica ha qualificat Un dia tranquil com a “una faula moral d’un personatge fracassat”. Segons l’autor, m’és aviat, és “una novel·la moral sobre un personatge de faula”. Havia de ser com un poema d’Ausiàs March on s’analitzés moralment la situació d’un personatge al límit, a tocar de l’abisme, del ser res, del veure el suïcidi com una possibilitat…
I, en contraposició al “Sí” final de l’obra ja esmentada de James Joyce, Un dia tranquil acaba amb un “No”, un no al fracàs.
Arribem al final del Cicle “Els dimecres del Crexells”, que hem realitzat aquest mes de maig amb la presentació de les obres finalistes al Premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès, de la mà de periodistes i crítics literaris i la presència dels propis autors.
Dimecres 11, 19.30 h, sala Verdaguer
Col·loqui sobre l’obra Un dia tranquil, de Ponç Puigdevall A càrrec del crític literari, Xavier Pla, membre del jurat del Premi Crexells. L’acte comptarà amb la presència de l’autor, que explicarà el procés de creació del llibre Un dia tranquil.
Si teniu preguntes, reflexions o opinions que vulgueu transmetre als diversos autors, no dubteu comentar-nos-ho. Tots els actes són gratuïts i oberts a tothom. Us convidem a participar en aquestes sessions literàries a l’Ateneu Barcelonès.
I seguim amb les sessions del cicle “Els dimecres del Crexells” analitzant l’obra La Pastoral Catalana de Julià de Jòdar, amb Pilar Argudo com a moderadora. Una obra que la crítica defineix com “un testimoni de les il·lusions perdudes i els enganys soferts per tota una generació”.
Un relat contemporani, emmarcat en l’any 2007, que descriu la societat catalana actual, i els principals problemes de la societat d’avui en dia: què està passant més enllà de les aparences democràtiques, què passa als soterranis del poder i la manera fosca com aquests poder gestiona la “democràcia” (guerra d’Irak, Guantànamo…), exposant com era el somni d’una Catalunya fa 40 anys i com és la decebedora realitat…
Incialment, s’havia de titular “Els vulnerables” però, segons l’autor, era un títol massa genèric, poc precís i, tenint en compte que tracta dels problemes actuals de la societat catalana, es va decidir que era una bona opció La pastoral catalana tot seguint l’obra i en homenatge a La pastoral americana del escriptor nord-americà Phillip Roth, amb la qual va guanyar el Premi Pulitzer i la National Medal of Arts.
A més, contraposa la forma de veure el món dels americans i els europeus. Els primers sempre fent la guerra, els segons sempre criticant els primers però des d’un estat del benestar (o així, almenys, és com es veuen els uns als altres).
La mateixa il·lustració de portada aporta una gran quantitat d’informació al lector. Una palmera agitada pel vent de Miami plasma el temporal en el qual es veuran immersos els personatges. Al fons, una xemeneia amb fum representa Barcelona. A baix a l’esquerra, en petit, un avió que no sabem si s’enlaira o aterra. Els colors groguencs i ocres simulen, talment, un dia que acaba o tot just comença.
La novel·la transmet la idea de que res no és blanc ni negre sinó que hi ha matisos i que cal posar-se en el lloc de l’altre, no tan sols per a conèixer-lo sinó per, a través d’aquest, conèixer-se un mateix. Així, l’autor ens situa al costat dels personatges en situacions totalment quotidianes per, a través d’aquestes, mostrar-nos la seva manera de pensar, les seves fòbies… i els descriu, sempre, a través dels ulls dels altres personatges.
El gran nombre de cites biogràfiques, cinematogràfiques… amb referent a l’actualitat, ens deixa veure el gran treball de recerca i documentació que ha fet l’autor (cosa que n’és un tret característic) i, tot i així, no se’ns fa pesat. Segueix la màxima de Hemingway: la bona escriptura ha de ser com un iceberg, només deixar-nos veure una petita part del total.
Una de les obres finalistes al Premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès, va ser guardonada ahir, 4 de maig, amb el Premi Crítica Serra d’Or 2011 : “La pastoral catalana. El Jurat ha destacat que, aquesta, és “un testimoni de les il·lusions perdudes i els enganys soferts per tota una generació”.
El Premi Crítica Serra d’Or, que va entregar-se ahir a l’escriptor Julià de Jòdar a l’Hotel Alimara de Barcelona, data del 1967, s’atorga a les obres més destacades de la literatura catalana publicades l’any anterior i consta de catorze premis repartits en quatre categories: Literatura i assaig, Recerca, Teatre, i Literatura infantil i juvenil.
Després de la bona acollida del primer acte del Cicle “Els dimecres del Crexells”, continuem aquest mes de maig amb la presentació de les obres finalistes al Premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès, de la mà de periodistes i crítics literaris i la presència dels propis autors.
Si heu llegit aquestes obres, voleu conèixer-les o us interessa participar als col·loquis literaris amb professionals de la crítica o conèixer l’opinió dels escriptors i debatre com han realitzat els seus llibres, no us perdeu els següents actes:
Dilluns 9, 19.30 h, sala Verdaguer
Col·loqui sobre l’obra La pastoral catalana, de Julià de Jòdar A càrrec de la periodista i crítica literària, Pilar Argudo, membre del jurat del Premi Crexells. L’acte comptarà amb la presència de l’autor, que explicarà el procés de creació del llibre La pastoral catalana.
Dimecres 11, 19.30 h, sala Verdaguer
Col·loqui sobre l’obra Un dia tranquil, de Ponç Puigdevall A càrrec del crític literari, Xavier Pla, membre del jurat del Premi Crexells. L’acte comptarà amb la presència de l’autor, que explicarà el procés de creació del llibre Un dia tranquil.
Si teniu preguntes, reflexions o opinions que vulgueu transmetre als diversos autors, no dubteu comentar-nos-ho. Tots els actes són gratuïts i oberts a tothom. Us convidem a participar en aquestes sessions literàries a l’Ateneu Barcelonès.
Obrim el cicle “Els dimecres del Crexells” amb la conferència de l’obra El somni de Farringdon Road d’Antoni Vives antic ateneista que, durant la seva època d’estudiant, va fer de l’Ateneu Barcelonès la seva segona casa i al qual fa una petita referència a la seva novel·la. Carme Arnau, moderadora de la sessió, descriu l’escriptura de l’autor com a precisa, pulcre i de gran efectivitat cosa que crea una gran sensació de realisme.
La novel·la, la qual a Antoni Vives li agrada definir com una novel·la d’amor en temps de guerra, es podria haver titulat “100 metres”.
El lloc que va inspirar a l’autor va ser Villalba on, degut a la geografia, els dos bàndols estaven separats tan sols per 100 metres. Va adonar-se que, metafòricament, aquesta sol ser la distància que separa el bé del mal, unes persones de les altres… i que, només els més valents, estan disposats a travessar-la sense fusells esperant conquerir-la gràcies a un miracle.
En els nostres dies, quan es parla de la guerra civil, s’acostuma a portar-la al present on és molt fàcil crear bàndols de bons i dolents. No és tan simple.
Cansat d’aquesta aproximació “tramposa” que sol fer-se de la guerra, Antoni Vives vol apropar-s’hi amb tota honestedat. Així doncs, El somni de Farringdon Road, explica, objectivament, les motivacions que van portar a la guerra i del que som capaços quan ens trobem en situacions extremes: ni els dolents són tan dolents ni els bons són tan bons.
Ens horroritzem quan veiem barbaries en altres guerres però… van fer els nostres avis coses semblants? Haurien pensat mai que les farien? Al cap i a la fi, un jove, en ple mes de juliol de 1936, el que pensava era en anar de vacances i, de cop i volta, es va trobar amb un fusell a la mà. Antoni Vives ens incita a relativitzar.
“He intentat explicar la meva guerra, retre homenatge a la gent que m’ha precedit, saldar un deute amb els grans i saldar, també, un deute amb els meus fills explicant-los el que el seu pare pensa d’uns fets que, crec, ens han de perseguir encara uns anys.”
Com a dada curiosa, comenta que la novel·la comença a la Marx Memorial Library de Londres. No hi havia esta mai però la va descriure amb tot detall. Una vegada publicada l’obra, hi va accedir. El van sorprendre dues coses: una, la seva descripció era exacta a la realitat i, dos, la Marx Memorial Library té l’arxiu fotogràfic més important de la guerra civil a Catalunya. Segons Vives: “Escriure novel·la et porta a una part de misteri i és que la vida mai te l’acabes”.
Per a escoltar la conferència íntegra de l’escriptor Antoni Vives: